Política internacional dels Reis Catòlics.
Pel que fa a Portugal, els RR.CC. tractar d'aconseguir la unió per via matrimonial. Aquesta va fracassar en fallar els enllaços matrimonials que els monarques havien concertat per a les seves filles amb els hereus de la Corona portuguesa. No obstant això, aquesta política matrimonial tindrà el seu reconeixement amb Felip II en 1580.
En la política internacional a la resta d'Europa, van prevaler els interessos aragonesos: enemistat amb França i expansió italiana. Així, l'aïllament de França va constituir l'eix de la seva política internacional. Per a això va seguir una complicada política matrimonial que va buscar l'amistat amb l'imperi alemany i amb Anglaterra.
Pel que fa a Itàlia, aquest era un país políticament molt feble, dividit en diversos estats. Tant el rei de França com Ferran el Catòlic volien intervenir en els assumptes italians per aconseguir avantatges territorials, el que va conduir a diverses guerres. En elles es va emprar l'exèrcit professional que s'havia format a la campanya de Granada dirigit per Gonzalo Fernández de Còrdova, "el Gran Capità". Com a conseqüència es van incorporar a la Corona d'Aragó Nàpols, Sicília i Sardenya (1503). D'aquesta manera la monarquia dels RR.CC. va esdevenir una potència europea que dominava la Mediterrània.
D'altra banda, es continua l'expansió pel litoral nord-africà que responia als interessos de Castella, que sempre havia pretès la conquesta del Marroc; però sobretot, per la necessitat d'assegurar les costes de sud la Península davant de possibles atacs musulmans i dels pirates berberiscos (recolzats pels turcs). Aquest projecte es va veure retardat per la política italiana i només es va prendre Melilla (1497) en vida d'Isabel la Catòlica. El Cardenal Cisneros, com a regent de Castella, va prosseguir aquesta política i va aconseguir la presa d'Orà en 1509 i de Bugia i Trípoli en 1510. L'eficàcia de la presència castellana a aquestes places contra la pirateria va ser pràcticament nul·la.
Un altre focus de la política internacional tradicional de Castella el constituïa la seva rivalitat amb Portugal a l'Atlàntic, palesa en el tractat d'Alcaçobas (1469), on es porta a terme un repartiment de l'oceà i es reconeix el domini castellà sobre les illes Canàries. En aquest context es produeix la incorporació de les illes Canàries a la Corona de Castella en 1476, trampolí necessari per a l'aventura americana. Vídeos d'interés:
